Aquesta web utiliza cookies, podeu veure la nostra  polÝtica de cookies . Si continueu navegant l'esteu acceptant.   
PolÝtica de cookies
Bolets Pirineus

Productes
  Catàleg     Distribució     Receptoteca     Centre de recollida  
Bolets
T˛fones
Elaborats
Condiments
Bolets Pirineus:
Inici
Qui som
Noticies
Enllaços
Contacte
Com arribar-hi
Mapa del lloc
Avís legal
Política de cookies

Ou de Reig

Amanita caesarea

L'ou de reig o simplement reig, del llatí Ámanos: nom d'una muntanya entre Cilícia i Síria on sembla que abundaven les amanites; caesarea: del Cesar és un bolet excel·lent comestible de l'ordre dels agaricals i un dels més apreciats a Catalunya potser també perquè és poc comú. Ja era coneguda pels romans.

Oudereig2

Pot arribar a fer uns 15 cm d'alçària, amb un barret de 8-20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit, de color taronja vermellós viu, que amb el temps s'engrogueix i es fa més pàlid.

El seu desenvolupament és el típic d'aquesta mena de bolets: en néixer recorda un ou (d'aqui el nom), més endavant n'emergeix el peu que porta el barret tancat al capdamunt; quan el barret s'obre i s'estén, el vel que fins aquell moment cobria les làmines s'esquinça per la vora i cau formant el típic anell de les amanites, que resta penjant a mig aire del peu.

Oudereig1

Viu a les terres baixes en boscos de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines, roures i castanyers, en llocs nets i il·luminats orientats a llevant, amb clara preferència pels sòls silícics i saulosos. Fructifica des de la primavera fins a començaments de la tardor, ja que no és gens amant del fred.

A vegades pot presentar restes de vel. La carn és tendra, de color blanc, excepte sota la cutícula i a l'exterior del peu, on és d'un bell groc de rovell d'ou i amb la volva blanca a la part baixa del peu. La seva olor és suau i el seu gust, dolç.

Oude reig

Es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d'oliva.

En cas de menjar-se l'ou, s'ha de tenir la precaució d'obrir-lo i comprovar que sigui de color taronja, per tal d'evitar una lamentable confusió amb l'ou de la farinera borda (Amanita phalloides), que té l'interior de color verdós. La quasi totalitat de les intoxicacions mortals són degudes a aquest bolet molt tòxic i bastant freqüent als boscos.

Hi ha cert perill de confusió amb el tòxic reig bord (Amanita muscaria), que té el barret d'un vermell viu, cobert de nombroses granulacions de color blanc, les làmines blanques i el peu en forma de nap, també blanc, sense volva aparent. Aquesta confusió és més fàcil que es produeixi si abans ha plogut i, en rentar-se la cutícula, ha quedat descolorida i ha perdut les granulacions.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Ou_de_reig»

Ous de reig quasi bé tots apunt d'esclatar

Bolets Pirineus som especialistes - BIPGrup, scp - 08600 - Berga (Barcelona) - Tels. 93 821 42 62 - 608 99 11 82