Tal i com s’ha fet sempre la gent de la muntanya aprofita els recursos que aquesta dona, són pocs dies a l’any i disposem de poca quantitat però aquests dies podem gaudir de productes tradicionals que és van perdent.
Xicoia, enciam de muntanya
També anomenada dent de lleó, apagallums, cama-roja, lletsó d’ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó …
La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40cm – 50cm d’alçada.
Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats.
Sovint és una planta pionera.
Gastronomía
La mes apreciada gastronòmicament és la de alta muntanya que apareix quan es retira la neu i abans que es caragoli (proces de floració).
La planta sencera és comestible. Les arrels són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament.
Coscoll, l'api de muntanya
Molopospermum peloponnesiacum, és una planta que es conrea en alguns pobles pirinencs.
També apareix als Alps i algunes altres serralades entre els Alps i els Pirineus.
És l’única espècie del gènere Molopospermum, també és coneguda com a api bord o brúcol.
A l’alta muntanya, als Pirineus, sobre sòls pedregosos, a les tarteres i en els relleixos de les roques, principalment a l’estatge subalpí i rarament descendeix a l’estatge montà, (1150-2300 m) sovint acompanyada de gencianes grogues i altres megafòrbiques.
Ús gastronòmic
Només se n’utilitzen els pecíols i els brots tendres.
Cal treure les fibres que els recorren tal com si es tractés d’api.
És bona per fer amanides i combina bé amb qualsevol verdura crua.
Pinus pinea, el pi pinyer
És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d’altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més
petits.
És originari de la regió mediterrània.
Espanya és el primer productor mundial de pinyons seguit dels països de la conca mediterrània, França, Itàlia i Turquia. Només a Andalusia existeixen 200.000 hectàrees i a Castella i Lleó 90.000 hectàrees.
Gastronomia.
Els pinyons s’utilitzen en rebosteria, en guarnició d’amanides, o també en plats en salsa de tipus Tayín que barreja ensucrat i salat.
El pinyó entra en nombrosos plats mediterranis.
Recordeu tenim de tot en productes frescos silvestres o de cultiu, naturals i de proximitat.
1ª GAMMA FRESC
SILVESTRE
Bolets – Tòfona – Altre
