Horta de proximitat directe de productor

El blat puja i la patata baixa!
Ho sabies?

Segurament no...
És una dita de muntanya molt gràfica.

Vol dir que la llavor del blat si la plantem en un lloc més alt que la planta que l’ha originat serà més bona i productiva que una originada al mateix nivell.

D’altre banda amb la patata serà a la inversa, si la plantem en un lloc més baix que on s’ha originat serà més bona i productiva que la originada al mateix nivell. 

Això passa amb molts productes, les plantes com els demés éssers vius quan se’ls esperona es fan mes resistents i s’adapten tant com poden al medi.

Aquesta força fa que quan se’ls torna a una situació mes fàcil treballen mes i millor, però no dura, els seus descendents tornen a deixar-se anar, és l’adaptació continua.

Però no totes les espècies estan més adaptades als mateixos entorns, a la sequera o al fred, cadascuna te la seva genètica .

Nosaltres sabent-ho us oferim productes seleccionats propis de muntanya ja què sabem que produïts a alçada aquests són els més bons.

I d’altres del camp de llevant ja que al sorrenc i prop de la marinada del mar son excel·lents.

Són productes de proximitat, produccions familiars, sabem qui ho fa i com ho fa, garantia de qualitat, saber fer i frescor.

Per això es diu que...

El blat puja i la patata baixa

Horta d'estiu del centre de Catalunya al Bages.

Terra amanida amb la influència de les betes de potasa i dels rius que transporten l’aigua de les pluges del pre-Pirineu proper, combinant la calor forta durant el dia i la fresqueta seca a la nit.

Es treballa en la recuperació de varietats antigues que han anat en retrocés pel descens de l’activitat agrària.

Horta d'hivern del llevant Català, Maresme i Garraf.

Terra sorrenca amb influència del mar protegida de prop per la muntanya, amb una climatologia suau.

Els  pagesos treballen per oferir una gran ventall de fruites i verdures, adaptant-se constantment a la demanda de nous productes del mercat.

Temporada d’hivern
Els productes d’horta normalment depenen de la climatologia i el sol, a l’hivern sobretot de la climatologia, al Maresme tenen un clima perfecte per conrear aquests productes de temporada.

Safrà de La Segarra

El safrà, originari de Creta, és una herba de la família de les iriàcides que creix a partir d’un bulb o ceba.

La flor, anomenada flor de l’amor, té els pètals de color violat, amb tres estigmes llargs d’un color escarlata i els estams de color groc.

La planta floreix a la tardor, des de mitjans octubre fins a mitjans novembre.

Aleshores es cull i s’esbrina, operació d’arrencar els estigmes de les flors.

Els brins s’han de torrar cada dia sense deixar-los pansir, durant aquest procés de dessecació, el safrà perd 80% del pes original, es necessiten entre 100.000 i 200.000 flors per obtenir un quilogram d’espècia.

El safrà s’utilitza sobretot a la gastronomia, afegint-se en petites dosis com a condiment i colorant.

Des d’aleshores s’utilitza com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als arrossos, els fideus a la cassola,  guisats i per preparacions dolces; en especial cremes diverses postres de cullera, o també per pans de pessic, gelats, etc.) (Viquipèdia)

Durant els segles XIV i XV, el consum d’aquesta espècia es va estendre i posar de moda per tot Europa; Catalunya es va convertir en el principal productor i la zona de ponent, on s’inclou la Segarra, en concentrava la producció més important.

Des de principis de la dècada de 2010 el safrà es torna a conrear a Catalunya, en concret a la Conca de Barberà i zona de la Baixa Segarra i les Garrigues on el cultiven en producció ecològica obtenint un safrà de primera qualitat.

Ous de pagès

Vetllem per la qualitat dels ous.

Això es pot apreciar en el gust, la textura i la densitat del rovell i la clara

Explotacions petites amb producció limitada, els animals voltant a l’exterior, això ens dona confiança en la qualitat dels ous, el gust, la consistència de la closca i color, són el seu valor.

Cada dia de l’any es recullen els ous que es ponen perquè arribin frescos al consumidor.

Aus criades en llibertat amb accés a l’aire lliure, sempre poden refugiar-se a cobert, on hi tenen menjar, aigua i gaudeixen d’una dieta equilibrada.

Diferències amb els de gallina convencional

  1. Mes suau al tacte (menys porós)
  2. Més gran un 30%
  3. Rovell més gran i compacte
  4. Clara menys compacte, menys color i més aigualida.
  5. La cambra d’aire de la closca més gruixuda
  6. Closca més dura.
  7. Producció tot l’any

Resum – Costa més de trencar i batre.

  1. Closca de colors depenent de la raça.
  2. Primer dígit 1 gallina de pagès
  3. Mida mitjana
  4. Rovell compacte, el color depèn de l’alimentació.
  5. Clara compacte, color més fosc.
  6. Closca dura.
  7. Producció de febrer a octubre.

Resum – Costa més de trencar i batre.

  1. Primer dígit 1 gallina de pagès
  2. Mida mitjana
  3. Rovell groc clar, alimentació amb blat de moro.
  4. Producció tot l’any.
  1. Mes rugós al tacte (més porós)
  2. Rovell més gran i  gustós
  3. Equival a uns 3 ous de gallina.
  4. Menys clara i menys espesa.
  5. Closca molt més dura.
  6. Producció de febrer a maig

Resum -Per trencar-lo recomanem fer-ho donant-li un cop amb el dors d’un ganivet.

Pèsol negre de la Vall de Lord

Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord.

Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya i en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si es fa al pla.

Pèsol negre

Gastronomia

El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d’on ve el seu nom. La seva textura, quan està cuit, és fina i de gust dolç, profund i aromàtic. Com que és un pèsol més aviat seleccionat per consumir en sec, la producció és més tardana i més agrupada que altres varietats per consum en fresc, tot i que també s’hi pot consumir. S’acostumen a cuinar guisats o saltejats amb carn de porc, tot i que permet moltes preparacions innovadores. (Gastroteca)

Sal de Cambrils del Pirineus

La Sal s’obté de forma artesanal mitjançant una xarxa de sequies, canals i reguers es porta l’aigua salada de les basses a les eres.

Passats uns dies quan l’aigua s’ha evaporat en gran part, es recull, fent-ne munts.

Si la sal s’enganxa a les rajoles, es recull amb una pala de ferro.

Geològicament parlant, aquestes Salines se situen al capdavant d’un dels encavalcaments pirinencs: el Mantell de corriment del Cadí – Port del Compte. I més concretament, dins d’aquest, en la làmina del Serrat d’Odèn.
Els materials triàsics del Keuper han servit com a lubricant en aquests encavalcaments.

I la circulació d’aigües superficials a través d’ells ha anat dissolent la sal, fent possible aquesta petita indústria a partir de recursos naturals.

La dada més curiosa és que es tracta de les úniques salines de muntanya de tot Catalunya, i de les poques continentals, atès que la gran majoria de salines són de vall o aprofitades al mar als maresmes.

El trumfo de l’alt Solsonès.

Trumfo és el nom que rep la patata a la zona del Solsonès.

La situació dels municipis i el clima de muntanya fan que s’hi produeixi una patata de consum amb un sabor i qualitats culinàries que la diferencien de les patates d’altres indrets.

El trumfo que es cultiva a la sub-comarca  és un trumfo de muntanya de les varietats del Bufet, la Kennebec i la Red Pontiac.

Conreades a més de 1000 metres d’alçada i amb un procés molt artesanal, s’aconsegueix una producció de qualitat sense aplicació de productes fitosanitaris.

You are currently viewing Horta de proximitat directe de productor
Horta