Llegums les llavors netes i sanes

Cigrons, fesols o Mongetes, el pèsols, faves, i altres són llegums, els quals es defineixen com les llavors netes i sanes procedents de les plantes de la família de les lleguminoses. 

Es tracta d’un grup d’aliments molt valuós des del punt de vista nutricional, així com des de la vessant gastronòmica.

Hi ha moltes varietats de cada tipus de llegum, amb mides, textures i gustos diferents i sovint estan lligades a territoris concrets, a moltes comarques se’n cultiva algun tipus de llegum, el consum de llegums locals i de proximitat és possible gràcies al fet que se’n produeixen moltes varietats.

FESOL - MONGETA

També conegut com a mongeta (Phaseolus vulgaris), és la llavor de la fesolera o mongetera, que creix junt amb altres llavors dins d’una tavella llarga i estreta que pot ser plana o rodona.

És d’origen americà i té molta variabilitat de formes, colors i mides.

Nosaltres ens referirem sols als fesols quan han madurat a la planta i la tavella s’ha ajugat.

Mongeta del carall

Fesol o mongeta?

El terme antic de tot el català és fesol i actualment és comprès arreu, fesol, procedent del llatí faseolus, des de l’època medieval, usat per literats importants i aleshores sense rival.

Però, des de finals del segle XVI apareix mongeta, mot que avui ha arrelat molt en el català oriental i en el balear, el perquè d’aquest derivat de “monja” no és gaire clar i encara no s’ha establert.

El que sí que sembla clar és que és un terme del nord; el primer esment és a Girona i àrea Occitana.

En l’actualitat “mongeta” es propaga per tot el català davant la increïble idea que fesol és terme rural; solament el sud del Principat i el País Valencià es mantenen ferms en l’ús de fesol.

Propietats
El fesol és un llegum que ens aporta vitamines i una elevada qualitat nutritiva, nutricionalment rica en proteïnes, hidrats de carboni i fibra soluble.

Cultiu
Pel cultiu de fesols és necessita una terra òptima en complementarietat amb el clima i l’aigua, moltes de les nostres comarques en gaudeixen,  és per això que ens sentim afortunats de poder disposar d’aquestes llegums i alhora poder oferir una gran varietat de productes amb una clara tradició local.

Temps de fesols

Durant la tardor i l’hivern, arriben els fesols (mongetes), algunes tenen DOP (denominació d’origen protegida), d’altres no, però totes son tradicionals a casa nostra i excel·lents a la cuina.

Varietats de fesols o mongetes, directament de productor.

CIGRÓ

Sabor molt intens i delicat, la textura és fonent i homogènia, gens farinosa i ferma alhora, la pell, molt fina, harmonitza amb l’interior.

El seu valor energètic deriva de la important presència d’hidrats de carboni en forma de midó.

No se’l pot considerar únicament un aliment hidrocarbonat sinó també proteic.

Els minerals més destacats que conté són el calci i el ferro, però també és important el seu contingut en magnesi i fòsfor.

També hi són molt abundants les vitamines.

Cigrons escollits

Força similars, avui són model i exemple de recuperació de varietats autòctones i de la filosofia de mercats i cuines de proximitat.

El cigronet de l’Alta Anoia
És una especialitat local que durant moltes generacions ha passat de pares a fills aconseguint una perfecta adaptació al medi i unes qualitats gastronòmiques excepcionals.

És un cigró petit, de superfície molt llisa, que augmenta fins a tres vegades el seu volum durant la cocció.

Cigró d’Oristà
de secà amb una producció molt escassa i limitada.

De mida força petita, que no arriba al centímetre de diàmetre, color pàl·lid i pell molt fina, que li permet una cocció més curta del que és habitual, el cigró d’Oristà, és molt gustós.

Resulta ideal per a acompanyaments simples que no el coguin excessivament.

PÈSOL NEGRE

El gra quan és cru té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d’on ve el seu nom.

La seva textura, quan està cuit, és fina i de gust dolç, profund i aromàtic.

Com que és un pèsol més aviat seleccionat per consumir en sec, la producció és més tardana i més agrupada que altres varietats per consum en fresc, tot i que també s’hi pot consumir.

S’acostumen a cuinar guisats o saltejats amb carn de porc, tot i que permet moltes preparacions innovadores. (Gastroteca)

Pèsol de muntanya (Negre)

El pèsol negre és de la mateixa família que el pèsol verd de la plana, però hi té poc a veure.

Perquè aquesta és una varietat que es cultiva en àrees de muntanya, per sobre dels mil metres, és una llegum que es planta al gener, quan més fred fa més bo és.

Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord.

Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya i en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si es fa al pla.

Pèsol del Maresme (Garrofal)

El pèsol Garrofal propi de les terres del Maresme no hauria de ser aquí ja que es consumeix en fresc, però hem cregut oportú fer-ne menció ja que junt amb el pèsol negre son els pèsols més singulars de les nostres comarques.

Recordeu tenim de tot en productes frescos silvestres o de cultiu, naturals i de proximitat.

CATÀLEG GENERAL
BOLETS PIRINEUS

Els nostres productes ordenats per gammes

You are currently viewing Llegums les llavors netes i sanes
Llegum DOP