Pinyons del pi pinyoner autòcton del bosc Català

Pinus pinea

Arbre de com a màxim 30 m, encara que generalment no sobrepassa els 20, la copa, té una forma globosa. Quan està desenvolupat té un tronc net de branques des de la base, es ramifica a la part superior formant una copa globosa, més ample que alta, que recorda la forma d'un bolet. L'escorça dels troncs principals té esquerdes longitudinals grans i llargues. En les rames intermèdies, de mes o menys 10 cm de gruix, l'escorça és llisa.

Pinyes

Els cons florífers se produeixen a la primavera; els masculins estan agrupats, mesuren aproximadament d'1 a 1,5 cm de llargada, són grocs i molt vistosos, els femenins, no gaire evidents, tenen aspecte de pinyes petitones, de al voltant de 6 mm de llargada i de colors groc o púrpura. Després de rebre els pòl·lens es tornen de colors marrons i comencen a desenvolupar-se, que dura tres anys, fins a convertir-se en pinyes. Aquestes s'uneixen a la rama amb un pedúncle curt, pràcticament inapreciable. A la maduresa agafen tons des de verd a marró-fosc.

Pinyons

Quan estan tancades tenen forma ovoidea o globosa, de 8 a 12 cm de llargada i de 6 a 10 d'ample, amb la cara visible de les escames, de contorn poligonal, entre còncaves i piramidals, con un melic central ampli. Quan s'obren, mantenen la forma globosa i és noten a la cara superior de les escames dos cavitats molt marcades en las que s'allotgen els pinyons. Les pinyes cauen s'enceres a terra i de seguida comencen a desfer-se per a alliberar els pinyons. Aquests són grossos, llargs (de 1,5 a 2 cm), con closca llenyosa, generalment cuverta d'un polsim negrós, i amb un ala molt curta i ràpidament caduca.

You are currently viewing Pinyons del pi pinyoner autòcton del bosc Català
Pinyó