Taula de continguts
A les nostres comarques, per tradició, orografia o clima s’han desenvolupat o produït de manera magnífica certs productes especials que ens marquen com a territori.
Proximitat i territori
Actualment hi ha molts pagesos que estan recuperant productes tradicionals del camp, que fa uns anys han estat desestimats per la indústria de l'alimentació i pel consumidor en general, ara els hi podem tornar el valor que sempre han tingut, sempre cerquem el producte més pròxim a nosaltres amb agricultura ecològica, directe de productor.
El safrà de La Segarra
El safrà, originari de Creta, és una herba de la família de les iriàcides que creix a partir d’un bulb o ceba.
La flor, anomenada flor de l’amor, té els pètals de color violat, amb tres estigmes llargs d’un color escarlata i els estams de color groc.
La planta f
loreix a la tardor, des de mitjans octubre fins a mitjans novembre.
Aleshores es cull i s’esbrina, operació d’arrencar els estigmes de les flors.
Els brins s’han de torrar cada dia sense deixar-los pansir, durant aquest procés de dessecació, el safrà perd 80% del pes original, es necessiten entre 100.000 i 200.000 flors per obtenir un quilogram d’espècia.
El safrà s’utilitza sobretot a la gastronomia, afegint-se en petites dosis com a condiment i colorant.
Des d’aleshores s’utilitza com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als arrossos, els fideus a la cassola, guisats i per preparacions dolces; en especial cremes diverses postres de cullera, o també per pans de pessic, gelats, etc.) (Viquipèdia)
Durant els segles XIV i XV, el consum d’aquesta espècia es va estendre i posar de moda per tot Europa; Catalunya es va convertir en el principal productor i la zona de ponent, on s’inclou la Segarra, en concentrava la producció més important.
Des de principis de la dècada de 2010 el safrà es torna a conrear a Catalunya, en concret a la Conca de Barberà i zona de la Baixa Segarra i les Garrigues on el cultiven en producció ecològica obtenint un safrà de primera qualitat.
La poma de muntanya de la Vall de Lord
La poma de muntanya és un producte que es percep diferent, que el mercat valora prou bé, i que la producció es pot fer en petites parcel·les, això encaixa amb les petites propietats, atomitzades, característiques de la muntanya.
Les pomes Biolord tenen el gust que tenen perquè són de muntanya, ecològiques, i locals.
Es cultiven entre els 700 i els 900 metres d’alçada, amb mètodes de producció totalment respectuosos amb l’entorn, que compleixen la normativa per tenir el segell CCPAE.
Espectacularment bones, no enganyen, molt i molt gust, alguns adjectius: dolces, sucos; els entesos parlen de “crocanticitat”, aquesta característica que fa que facin “croc” quan les hi claves una queixalada.
Són pomes, doncs, que ens podem menjar sense pelar-les, amb tota garantia i seguretat.La figa coll de dama de l'Alguaire"
La figa coll de dama és el producte típic d’Alguaire.
La figa ha passat de ser un cultiu secundari a Alguaire, bàsicament per al consum familiar, a plantar-se’n més de 300 hectàrees per a producció comercial.
Majoritàriament són de la varietat coll de dama i s’imposen a la fruita d’os o de pinyol perquè resulten més rendibles per als pagesos.
Això ha convertit aquest municipi del Segrià en el líder de la producció de figues a Catalunya.
El trumfo de l’alt Solsonès i alt Urgell
Trumfo és el nom que rep la patata a la zona del Solsonès.
La situació dels municipis i el clima de muntanya fan que s’hi produeixi una patata de consum amb un sabor i qualitats culinàries que la diferencien de les patates d’altres indrets, per això és la més buscada per a llavor.
El trumfo que es cultiva a muntanya de les varietats del Bufet, la Kennebec i la Red Pontiac.Conreades a més de 1000 metres d’alçada i amb un procés molt artesanal, s’aconsegueix una producció de qualitat sense aplicació de productes fitosanitaris.
La sal de Cambrils del Pirineu
La Sal s’obté de forma artesanal mitjançant una xarxa de sequies, canals i reguers es porta l’aigua salada de les basses a les eres.
Passats 
uns dies quan l’aigua s’ha evaporat en gran part, es recull, fent-ne munts.
Si la sal s’enganxa a les rajoles, es recull amb una pala de ferro.
Geològicament parlant, aquestes Salines se situen al capdavant d’un dels encavalcaments pirinencs: el Mantell de corriment del Cadí – Port del Compte. I més concretament, dins d’aquest, en la làmina del Serrat d’Odèn.
Els materials triàsics del Keuper han servit com a lubricant en aquests encavalcaments.
I la circulació d’aigües superficials a través d’ells ha anat dissolent la sal, fent possible aquesta petita indústria a partir de recursos naturals.
La dada més curiosa és que es tracta de les úniques salines de muntanya de tot Catalunya, i de les poques continentals, atès que la gran majoria de salines són de vall o aprofitades al mar als maresmes.
El pèsol negre del Berguedà
Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord.
Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya i en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si es fa al pla.
Gastronomia
El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d’on ve el seu nom.
La seva textura, quan està cuit, és fina i de gust dolç, profund i aromàtic. Com que és un pèsol més aviat seleccionat per consumir en sec, la producció és més tardana i més agrupada que altres varietats per consum en fresc, tot i que també s’hi pot consumir.
S’acostumen a cuinar guisats o saltejats amb carn de porc, tot i que permet moltes preparacions innovadores. (Gastroteca)
El pèsol llàgrima del Maresme i el tirabec.
Pèsol (pisum sativum)
La planta pot arribar a fer més de dos metres d’alçada. Es sembra a l’octubre i entre febrer i l’abril es cull el pèsol.
Les tavelles contenen entre 4 i 10 pèsols, lleugerament més petits que els convencionals.
Alguns el denominen ‘rosada de l’alba’ per la seva laboriosa recol·lecció de matinada; uns altres prefereixen anomenar-lo ‘caviar vegetal’, ja que una altra de les seves singularitats és que la seva limitada temporada revaloritza el seu valor.
Les millors parcel·les per al seu cultiu són les més properes al litoral, on el clima es caracteritza per ser fresc, humit així com temperat. La seva ubicació i les seves condicions climàtiques li atorguen a aquest herbaci un inigualable i intens sabor entre el dolç i el salat.
Aquest tipus de pèsol no és pròpiament una varietat, sinó que fa referència a la seva etapa de maduresa mínima; això és, quan la llavor travessa la fase de vesícula, similar a una llàgrima.
En aquest període, molt anterior a la maduresa fisiològica, el gra adquireix un diàmetre de cinc mil·límetres com a molt i està compost principalment per una mescla de proteïnes, sucres i sàlvia.
El moment de recol·lecció resulta clau, doncs és en aquesta fase més tendra quan el sucre del producte encara no s’ha transformat en midó i, per tant, el seu sabor és molt més dolç, fresc i saborós.
Tirabec (pisum arvensis)
És de la família dels pèsols, és per tant, una lleguminosa. Tot i així, aquest vegetal té una llavor molt discreta i el tirabec és cultivat i apreciat per la seva beina més que no pas el gra.
Van bé amb tot, són de textura cruixent i, a la vegada, suau, amb un sabor dolç i un toc molt lleuger d’amargura, sent recomanable que es consumeixin el més frescos possibles ja que, amb el pas dels dies, la baina es torna més dura i el tirabec perd el seu sabor.
De la mateixa manera que passa amb el seu cosí, el pèsol fresc, els tirabec es classifica com a una verdura. Això és degut a que, al tenir la llavor tan petita i la beina tan tendra, es consumeix sencer, amb un valor nutritiu més semblant a una verdura que no pas a un llegum.
Les carxofes i la verdura del Baix Llobregat.
La carxofa (Cynara cardunculus)
El clima suau, amb l’acció del vent que baixa pel riu Llobregat, combinat amb les brises marines fan que la Carxofa, cultivada al Parc Agrari del Baix Llobregat, presenti unes característiques immillorables: Fresca, intensa, gustosa, suau i poc aspre al paladar.
Reina dels cultius del delta central del Llobregat, el cultiu de la carxofa també ve afavorit per un terreny d’origen al·luvial, lleugerament salí, profund i fèrtil.
Les propietats característiques de la carxofa Prat vénen acompanyades de l’alt valor nutricional d’aquest producte.
Destaca per ser rica en hidrats de carboni, en forma d’inulina i fibra, i també és una de les verdures amb major contingut de magnesi, fòsfor i calci.
Els inicis de la carxofa a Europa daten de l’Edat Mitjana, quan els àrabs en van estendre el cultiu. Al delta del Llobregat, el cultiu de carxofa apareix documentat per primera vegada al segle XVI
El tomàquet del Bages
Al tacte tenen la pell turgent i fina com de seda, però no dura.
La fermesa disminueix al madurar. al Sospesar-lo amb cura, notareu si teniu un bon tomàquet a les mans.
El color és un indicador del grau de maduració i dependrà de cada varietat però en general tenen un color de rosat a vermell homogeni. En el cas de tomàquets verds resulta més difícil distingir el grau de maduració. Podríem dir que el rosa és el color més característic.
Un bon tomàquet és aromàtic, encara que sencer no fa gaire olor, però sí que notarem els primers aromes terrosos i herbacis. Un cop oberts, aquests aromes són molt més intensos i complexos.
Els tomàquets són fruits naturals i per tant la seva forma no és mai igual, defugiu quan siguin idèntics entre ells, poden ser clivellats però no massa.
El primer que veiem és el seu aspecte brillant moderat, que no recordi al plàstic.
La mongeta del ganxet del Vallès
Arrelada al Vallès i el Maresme, la Mongeta del ganxet és una varietat autòctona de mida mitjana i color blanc, característica per la seva forma arronyonada i plana, i amb un extrem amb forma de ganxo.
Protegida amb DOP, la mongeta del ganxet presenta un gust suau, persistent i amb una cremositat alta.
La seva textura és fina i melosa, ajudada per la finor de la pela.
En boca deixa una sensació farinosa i un gust consistent que el fan ideal per als guisats i les amanides fredes. El 23 d’abril del 2007 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la denominació d’origen protegida, i el 2012 la Unió Europea en va protegir la seva localització geogràfica.
La mongeta del ganxet es produeix a municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental , el Maresme i la Selva.
Ceba Vigatana o Berguedana
Vigatana, allargada i panxuda, de tons violacis, apreciada pel seu sabor fort i alhora dolç, es pot menjar crua en amanides o escalivada, especialment els ceballots.
Berguedana, amb bulb molt allargat. A l’extrem de l’arrel el bulb acaba en forma cònica. La carn és blanca i dolça, i agradable al paladar. Ceba semblant a la vigatana, però ni tant picant ni vermella.
S’utilitzen com a ceba tendra, en les amanides.
Vol terres ben treballades i profundes, si estan massa compactes, no es faran massa grosses.
Volen ser ben regades, ja que com més aigua més dolça, el pH també té influència en la picantor: com més àcid més dolça és la ceba.Es recull a finals de juliol, no es guarda massa i de seguida s’espiga, però quan més bona és, és quan és a punt d’espigar-se.
La castanya de Viladrau
Encara que s’acostuma a classificar dins el grup de la fruita seca, la castanya és molt diferent de la resta de membres d’aquest grup.
El seu component principal són els hidrats de carboni, mentre que en la resta de fruites seques el principal son els greixos.
És un ingredient que apareix en moltes receptes tradicionals des de pans a dolços, fins hi tot pastes amb un elevat valor energètic.
La castanya també es presenta en versió líquida, una nova forma de degustar-la és la infusió normalment combinada amb llet animal o vegetal.
El pinyó del Montseny
El pinyó és la llavor comestible del pi (Pinus pinea), no és un fruit, ni tampoc una fruita seca.
Els pinyons més valorats des del punt de vista gastronòmic són els del pi pinyoner, que són més rodons que els altres, és al Principat on més pinyons s’obtenen per comercialitzar.
Recordeu tenim de tot en productes frescos silvestres o de cultiu, naturals i de proximitat.
CATÀLEG GENERAL
BOLETS PIRINEUS
Els nostres productes ordenats per gammes
