Tomàquets – Resum de les varietats locals

ELS TOMÀQUETS (Solanum lycopersicum)

Amb el descobriment d’Amèrica varen arribar productes del nou mon que van enriquir la diversificació de l’alimentació a casa nostra, les espècies nou vingudes juntament amb els hortolans varen passar per un llarg procés d’adaptació, el resultat son el centenar de variants que amb el transcurs del temps s’han fet famoses a les nostres contrades.

Aquí fem un recull de les mes representatives.

Pebroter

És un tomàquet allargat semiplè.
Força freqüent al Berguedà.
Té una carn ferma i consistent, amb poques llavors i poc sucós, molt aromàtic, equilibrat, paladar fi i tirant a dolç.

Mura

Varietat Mura del tomàquet de Montserrat.
Poc podem dir, segurament és dels més coneguts per amanir.
Hi ha moltes variants del Montserrat la de Mura és una de les més carnoses i intenses.

Montserrat

Aquesta varietat de tomaquera antiga, anterior als actuals híbrids més buits.
presenta la seva forma tradicional amb sacsons i tonalitat lleugerament rosada. És una varietat molt estesa arreu i, en general, molt ben valorada. Aquesta varietat és més gustosa i permet també, un cop llescada, bones presentacions. Molt adequada per a amanides i barreges amb salses i formatge

Pometa de Cabrianes

Tomàquet ple de consistència ferma.
Es freqüent veure’l anomenat com a esquena verd, però no té res a veure amb l’autèntic, són dos gustos molt diferents.
Excel•lent per amanir, però quan és totalment vermell també serveix per sucar, fer sofregits, etc, ja que, a mesura que va perdent la verdor, el seu sabor evoluciona de lleugerament àcid a molt dolç.

de la Punxeta

És un tomàquet semiplè de mida petita.
Verd a la part superior i vermell a la inferior, que acaba en punxa. Multiús, es pot fer servir per amanir i per sucar. Per amanir en combinació amb altres tomàquets perquè dona un contrapunt un pèl rude i aspre (però gens desagradable). També serveix per sucar perquè té una polpa eixuta, gens aquosa, per la qual cosa no mulla ni estova el pa.

Mamella de monja

Tomàquet ple, molt atapeït, de llavors petites i sovint de grans dimensions.
El seu nom bé de la característica terminació en forma de mugró (si no té aquesta terminació, que no us enganyin, no és mamella de monja autèntic). Molt sucós. Lleugerament àcid. Tot terreny, boníssim per amanides quan encara és una mica verd (quan el seu sabor és més intens) i, un cop ha madurat del tot, també per gaspatxos, sofregits, etc.

Tomata de Cabrianes

Un dels millors tomàquets que es pot arribar a tastar.
Variant semi buida propia de Cabrianes, sabor molt intens, concentrat i únic.
Equilibrat, molt perfumat, molta riquesa d’aromes, potent i fresc alhora.

Bombeta

Tomàquet petit groc amb una forma molt característica.
Interessant per donar un toc de color a les amanides, tot i que sigui una mica insípid. Encanta als nens.

Verderol

També anomenat de la república.
Té un característic color verd morat a la part superior.
És un tomàquet ple de mida entre petita i mitjana, que serveix per amanir (gust suau i dolcet molt agradable) i per sucar (res a envejar al tomacó mallorquí).

Quatre cantons

Tomàquet ple, rosat de mida mitjana o petita.
S’anomena així perquè té una forma una mica quadrada. És amb diferència un dels millors tomàquets per amanir. Increïble!!!
La pega és que no és gens fàcil de trobar perquè la tomaquera de quatre cantons és poc productiva.

Verd de marge

També conegut com a verd d’Oristà.
Es plantava als marges dels camps per allunyar els lladres, els lladres veien de lluny uns tomàquets verds penjant d’unes tomaqueres esquifides i amb molt pocs tomàquets (és una espècie molt poc productiva).
Això feia que perdessin l’interès per aquell camp i ni s’acostessin, ara bé, el verd de marge és en realitat un tomàquet exquisit.
No concorda gens la seva aparença amb el seu gust. Sembla que hagi de ser un tomàquet àcid, però en realitat és més aviat dolç, dona un toc de color espectacular a les amanides entremig d’altres tomàquets.

Pare Benet

Exteriorment, el Pare Benet és pentagonal,
Lleugerament acostellat i tonalitat vermellosa.
Interiorment és buit i sempre dividit en 2 lòculs.
Ideal per farcir, tant cuit com cru, això permet una presentació atractiva, també en amanides tallat en forma d’anelles.
És de bon paladar i, tot i ser buit, té les parets força gruixudes.

Rosa gegant

Tomàquet de rosa buit de grans dimensions
-Un tomàquet pot pesar mig quilo-
De forma molt irregular i gairebé sempre clivellat per tot arreu.
Però és un tomàquet excel•lent, més saborós, aromàtic i carnós que altres tomàquets buits com el Montserrat.

Rosa ple

Deliciós tomàquet tipus poma ple.
Amb la seva característica tonalitat rosada, sobretot al cul i la seva dolçor inoblidable.
Molt ben valorada en els tastos, serveix tant per a amanida com per fer salsa.
Atesa la seva carnositat i dolçor, és molt adequada per fer la confitura dolça amb mel i canyella.

Rosa petit

Tomàquet ple
En realitat és un tipus de tomacó d’amanir que segurament procedeix, com altres tomacons, de Mallorca.
S’acostuma a clivellar i rebentar, però és un tomàquet deliciós, dolç, gens àcid i amb la pell molt prima.

Cor de Bou

Tomàquet molt carnós amb la forma de cor.
Vermellós lleugerament rosat, llavors molt centrades a l’interior i gust més aviat dolç.
És una varietat primerenca, tomàquet de gran presentació, ja que la seva forma de cor permet, un cop llescat, decorar els plats de manera vistosa.
Per la seva dolçor i carnositat, se’n pot fer confitura dolça i bones salses.

Palosanto

Varietat antiga apreciada des de fa molts anys.
Tomàquet ple de forma semblant al fruit del caqui, d’on li ve el nom.
Varietat de bona mida, força aromàtica, plena i molt apropiada per a salses i gaspatxos.

Tardà

Varietat local, on gaudeixen d’un microclima.
Tomàquet resistent, apte per a climes freds, de bon sabor.
També anomenat tres caires per la seva forma, és un tomàquet de durada que aguanta la tardor.

Esquena verd

És fàcil d’identificar per la seva característica “esquena verda”.
Es caracteritza per un color vermell sense taques i espatlles de color verd, fins i tot quan és madur, és un tomàquet carnós i sucós alhora, de llavors petites i finament perfumat.

Rosa de penjar

Tomàquet de penjar de tonalitats rosades.
Es cull quan trenca el color, té tons verds i rosats, derivant cap al vermell.
Un cop penjat i reposat guanya en gust, És molt gustós i quan és madur es frega amb el pa fins i tot la fina pell de fora,.

Ramallet de penjar

Aquesta és una varietat compartida amb varies comarques.
Té la característica de formar poms de 50, 60 i més tomàquets mitjans i petits, rodons, acabats en punxa, i que arriben quasi a la collita següent.
La carn és vermella i la pell molt prima.

Cirerol vermell o groc

Menut com una cirera i amb dues cavitats per a les llavors
El tomàquet de cirera o xerry, és ideal per a guarniments, petit i bonic, ens permet acompanyar un bon plat de carn o de peix amb un tomàquet molt gustós i alhora molt decoratiu per a les amanides un pèl sofisticades.

Groc

El groc és una varietat indeterminada de tomàquet amb fruites grogues
El sabor és dolç i amarg, amb una olor molt agradable i una aroma suau.
Els tomàquets són grans, tenen una carn carnosa groga.

TOMÀQUETS HIBRIDS

El tomàquets hibrids son el resultat de la necessitat de consumir tomàquets tot l’any.

No son ni molt menys tan gustosos però aquí us deixem unes varietats que mantenen la producció tot l’any generalment des de Almeria, el que tenim mes a prop quan fa fred,

Monterosa

Textura carnosa, pell fina per amanides i salses,
Exuberant, voluptuós, gran, acostellat, ferm, multi-cavitat, de color rosa intens, hibrid procedent de les varietats Pera i Costoluto, produït a l'estiu al Maresme i a l'hivern a Almeria.

Blau o morat

Han sigut criats per produir alts nivells de pigments de color blau i morat.
Per fer-los servir ocasionalment per combinar color amb altres tomàquets, el seu sabor es intens i afruitat, poden ser una bona alternativa.

Kumato

Origen confus Almeria o Isles Galápagos.
El color varia de marró vermellós a verd daurat, consistència mes rígida que d'altres varietats, sabor instens i dolç, lleugerament àcid, degut al alt grau de fructosa que contenen.
Maduren des de l'interior, per això, la carn exterior es manté mes cruixent al madurar.

Raf

Va néixer a França com a resposta a la demanda dels agricultors.
Volien aconseguir un tomàquet resistent al fong "Fusarium", però tenia una difícil adaptació, fins que va arribar a Almeria, on les condicions del lloc el van convertir en un tomàquet exel·lent.

Tomàquets – Resum de les varietats locals
Tomàquet