Herbes aromàtiques fresques
Plantes aromàtiques per la cuina.
Les plantes aromàtiques són unes aliades excel·lents a la cuina, milloren els nostres plats amb els seus aromes naturals i juguen un paper decoratiu rellevant.
- Algunes es poden conservar seques a prop de la cuina, per tenir-les a mà mentre es couen els plats, d’altres, les podrem tenir fresques per aprofitar el seu sabor.
- Utilitzar herbes aromàtiques en els nostres plats és recomanable per la salut.
- Perfumen i condimenten els nostres guisats i plats però, a més, substitueixen la sal, així doncs perfectes per moltes dietes.
- A vegades donen color, altres converteixen una recepta en un festival de sabors, realçant sabor i l’olor, amb propietats nutritives i terapèutiques, gràcies al fet que contenen sals minerals i vitamines.
- Fa temps no sempre les podíem trobar fresques, però actualment podem gaudir de la seva versió fresca.
- No requerixen massa espai ni grans cures, són decoratives, algunes espanten els mosquits.
- Hi ha diferents tipus de plantes aromàtiques. D’algunes se n’utilitza la tija i les fulles, d’altres només n’agafarem les fulles.
- Fresques, es poden guardar a la nevera en una carmanyola ben tancada i duraran més temps.
- Les herbes aromàtiques també poden decorar a taula, portant un tros de natura dins de casa.
Herbes fresques d’horta catalana, cultiu natural de proximitat.
Diferents formats per utilitzar-los al teu gust, safata i manats.
Camamilla
Manzanilla (Chamaemelum nobile)
La Camamilla és una planta medicinal utilitzada al llarg de la humanitat. La seva flor és digestiva, carminativa i relaxant, evita la formació de gasos i ajuda a fer la digestió.
Julivert
Perejil (Petroselinum crispum)
Condiment tradicional de la cuina mediterrània, és un super-aliment, conté molta vitamina K, C, A, minerals i antioxidants.
Cerfull
Perifollo (Anthriscus cerefolium)
De la família del julivert (julivert francès) i molt semblant, amb la fulla mes o menys rissada i mes o menys gran, però l'aroma anisat del cerfull el delata.
Llorer
Laurel (Laurus nobilis)
Condiment en la cuina mediterrània, les fulles es fan servir a sopes, guisats i estofats, amb carns, peixos, marisc, vegetals i postres (arròs amb llet).
Alfàbrega
Albahaca (Ocimum basilicum)
És usada en la cuina mediterrània, per consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per a acompanyar plats de pasta i també en guisats.
Anet
Eneldo (Anethum graveolens)
Es fa servir en amanides, plats de peix (especialment el salmó) i en salses per acompanyar el peix, les fulles trossejades amb el iogurt i plats de carn i verdura.
Coriandre
cilandro (Coriandrum sativum)
Àmpliament utilitzada, essencial per a preparar salsa Guacamole, els fruits, són un dels ingredients del curri, a més d'algunes salsitxes, cerveses, pans especials, etc., fins i tot pastissos.
Timó - Farigola
Tomillo (Thymus vulgaris)
S'utilitza a la cuina tradicional com espècia per coure diversos tipus de carns, per elaborar sopes, condimentar conserves d'olives i cóm a condiment en la el·laboració de la ratafia.
Timó llimona
Tomillo limón (Thymus citriodorus)
D'utilitats digestives i culinàries (guisats, infusions i decoratives de plats) iguals a la farigola comuna. Es diferencia per la seva olor i gust a cítric espectacular.
Planta arbustiva d'origen mediterrani, adaptada a la sequera. Tiges llenyoses, fulles petites de color groc i oloroses i flors molt nombroses.
Romaní
Romero (Rosmarinus officinalis)
El podem incloure a l’hora de cuinar carns i aconseguir un sabor més intens en els rostits. Les seves propietats medicinals, ric en ferro, el fan adequat també per fer infusions.
Cibulet
Cebollino (Allium schoenoprasum)
N'utilitzem les fulles fresques, sigui crues en amanides, picades o com a condiment en preparacions culinàries, salses, truites...
Les flors poden decorar amanides o guisats.
Menta
Mentha
Si posem les seves fulles en un dispensador d’aigua amb trossos de llimona, obtindrem aigua aromatitzada i fresca.
Fonoll
Hinojo (Foeniculum vulgare)
Les llavors s'aprofiten per la pastisseria i la barreja del curri, les fulles verdes i crues com a ingredient d'amanides i sopes, els bulbs conreats a la cuina, amb vinagreta, per a acompanyar plats, sencers gratinats amb beixamel i coberts de formatge o tallats a trossos en quiché.
Créixen
Berro de agua (Nasturtium officinale)
Fulles i tiges comestibles tendres i delicades, alta en vitamina A, C ferro i calci. Antigament el seu consum es limitava a les zones rurals i era usada com a substitut de l'enciam.
Anagall
Pamplina (Lysimachia arvensis)
Planta herbàcia de petit port, que creix de forma cespitosa, creant, en condicions favorables, veritables catifes.
Creix junt o sobre fines làmines d'aigua, en trams inicials de rierols amb aigües netes, fines i de flux lent.
Agrella
Acedera (Rumex acetosa)
Té un gust semblant al de la bleda refrescant i lleugerament agre. Es pot fer servir a la cuina crua amb amanides o cuita com si fos espinac, també com aromàtica en sopes, salses i com a farcit de peixos.
Sajolida
Ajedrea (Satureja montana)
Petita mata semi-llenyosa que a l’hivern pràcticament s’asseca però rebrota a la primavera.
Fulles petites i
glàndules translúcides plenes d'essència.
Flors blanques o lleument rosades, floreix a
mig estiu i a la tardor, se’n recol·lecten els ramillets florits que es deixen assecar.
Orenga
Orégano (Origanum vulgare)
Arbust baix, resistent al sol, al vent i a la manca de pluja. Agrest, fa fulles petites i flors rosades o liles, molt utilitzades a la cuina per pizzes, sopes,... Sempre present a la cuina mediterrània.
Estragó
Estragón (Artemisia dracunculus)
L'estragó o drac s'empra a gairebé totes les cuines occidentals com a aromatitzador, sent preferible utilitzar les fulles fresques, si bé també és freqüent l'ús de l'estragó sec.
L'estragó no ha de ser confós amb una altra planta, l'estragó mexicà, molt emprat en l'elaboració del mole verd, típic de Jalisco.
Recordeu tenim de tot en productes frescos silvestres o de cultiu, naturals i de proximitat.
1ª GAMMA FRESC
AROMÀTIQUES
Tot l’any, acabat de collir.
